Llucià Riba, La terra còncava

Gegants

2012-01-09T22:43:00.001+01:00

Gegants : Tècnica mixta digital : 2012

Continuant amb l'estètica de La terra còncava... El primer quadre de 2012. Bon any.

Pensaments

2012-01-05T23:41:00.002+01:00

"Quan em deixo portar, la meva ment vagareja entre els carrers de Barcelona avarant a vegades en els racons oblidats per oblidar-me a mi mateix. Sento pànic de la foscor i de la mort que hi ha en aquests indrets però alguna cosa em atrapa i m'obliga a mirar, consumint-me de mica en mica. I quan intento expressar el que sento, el significat de les paraules s'escapa vorejant sinuosament els fanals i em quedo així amb la mirada perduda esperant que arribi el despertar."

Llucià Riba, Barcelona 05/01/2012

La terra còncava : Colecció 2011

2012-01-05T22:02:00.000+01:00

La terra còncava és una col·lecció de pintures inspirades en un paissatge corromput pel pas del temps. Concebuda com un reportatge fotogràfic, la col·lecció és un recull de sensacions que retraten d'alguna manera els meus malsons i les meves tristeses.

PDF : català : castellà

Insomni : Tècnica mixta digital : 2011

Deriva : Tècnica mixta digital : 2011

Abisme : Tècnica mixta digital : 2011

Desconcert : Tècnica mixta digital : 2011

Impas : Tècnica mixta digital : 2011

Esfinx : Tècnica mixta digital : 2011

Trànsit : Tècnica mixta digital : 2011

Angoixa : Tècnica mixta digital
2011

La terra còncava : textos

2012-01-04T19:30:00.000+01:00

La terra còncava és com un mirall desfigurat. Una sensació que no et deixa en pau, com si el món tingués un malson on es veiés a si mateix perdent-se en un laberint de miralls distorsionats. És també com la pols que s'acumula damunt d'una fulla que es descompon. El silenci del teatre esperant el dia de l'incendi...

La motivació per crear aquesta col·lecció ve per diversos motius. Un d'ells prou important són els meus somnis on sempre apareixen personatges, paisatges, edificis, boscos... Escenaris de la tragèdia de la vida i del no res dins del pot de la mel. Racons oblidats en què hi plana una quietud inquietant o tot el contrari, ruscs embogits on s'hi desenvolupen històries a vegades desconcertants pel seu significat. L'altre motiu fonamental és la necessitat vital de plasmar, d’expressar-me en el gest de la pintura (digital en aquest cas), de trencar amb els meus propis límits expressius, d'explorar, d'experimentar i d'evolucionar.

Aquesta mostra és en tot cas un experiment que té un principi i un final en si mateixa. Un projecte que s'ha fet a base de connectar idees, un retalla i enganxa dels meus records i sentiments en què res és el que era al principi, on cada peça ha pres vida pròpia, ha evolucionat i ha crescut com transportada per un moviment involuntari.

Llucià Riba

*

L’obra de Llucià Riba ens endinsa en els laberints de la imaginació i presenta un paisatge oníric que ens acosta als replecs més íntims de la soledat, les pors i les frustracions. Es tracta d’un univers on amb prou feines circula l’aire. A mig camí entre un gravat de Dürer i una pel·lícula ratllada, trobem en les imatges un fons esgarrapat, ple de petites incisions per on penetra el buit. L’artista furga els confins de l’espai explorant la relació entre les figures i el fons, contraposant-les o fusionant-les, servint-se d’un clarobscur que vela i revela l’enigma de la psique humana. D’altra banda, també hi trobem una reflexió sobre el temps que, inflexible i implacable, corromp progressivament la matèria. Llucià Riba renova la imatgeria de les vanitas barroques, natures mortes que, a través de calaveres i rellotges, recordaven la inexorabilitat de la mort i es preguntaven pel sentit de la vida. Les imatges de l’artista provoquen un malestar que interpel·la l’espectador i l’insten a reflexionar sobre unes qüestions incòmodes a les quals podem tan sols respondre buscant un equilibri precari, una inquietant serenor, com la que trobem en les peces d’aquesta exposició.

Caterina Riba

*

A La terra còncava Llucià Riba ens transporta a un mon inhòspit de fantasia personal, a un moment definit d'un malson, a una fotografia imaginaria que aconsegueix hipnotitzar-nos convertint-nos, per un moment, en habitants del somni.

És la expressió magistral d'una sensació convertida en lloc.

Dani Sainz

Presentació

2012-01-04T18:21:00.000+01:00

He creat aquest blog per diferenciar la col·lecció La terra còncava de la resta de la meva obra, molt més orientada a la il·lustració. Aquesta col·lecció ha estat fruit de un treball molt personal, d'un esforç per trencar amb els meus esquemes mentals. És una mena de teràpia per treure enfora els meus dimonis personals i alhora aprendre a conviure-hi.

Exposició a la galeria Visions

2011-10-06T20:30:00.000+02:00

6 d'octubre de 2011 : Inauguració a la Galeria VISIONS, amb la col·lecció de La terra còncava.